El fet que em dediqui a la música té una història ben curiosa. Vaig néixer en un poble del Tarragonès anomenat La Canonja, un lloc privilegiat, ja que gaudeix de molta sensibilitat per a la música, a més a més, gran part dels membres de la família tenim algun tipus de vincle amb l’art, especialment amb la música. El meu primer contacte amb el piano, me’l va oferir la meva tieta Esperança que ja de ben petita em va ensenyar a tocar la Pastoreta. De fet, a casa dels avis sempre hi ha hagut un piano, una guitarra i un violí sense cordes. És evident, doncs, que m’hagués decidit pel piano ja que tocar una guitarra o un violí sense cordes, encara que pugui semblar estimulant, no té gaire sentit. També em podria haver decidit per les maraques o la flauta de bec, però no, jo volia ser pianista.