socanna@hotmail.com
Tots tenim el nostre propi so, escoltem-nos per un moment i escoltem els batecs del cor, seguim el recorregut de l’aire pel nostre interior: escoltem-lo, escoltem l’harmonia dels moviments de les diferents parts del nostre cos. És d’aquesta manera, quan ens escoltem a nosaltres mateixos, que el contacte de la punta dels dits amb cada una de les tecles esdevé un moment màgic. És en aquest precís moment, quan l’ànima ens condueix a un estat prodigiós, que el so es torna llum. Escoltem-nos.
El fet que em dediqui a la música té una història ben curiosa. Vaig néixer en un poble del Tarragonès anomenat La Canonja, un lloc privilegiat, ja que gaudeix de molta sensibilitat per a la música, a més a més, gran part dels membres de la família tenim algun tipus de vincle amb l’art, especialment amb la música. El meu primer contacte amb el piano, me’l va oferir la meva tieta Esperança que ja de ben petita em va ensenyar a tocar la Pastoreta. De fet, a casa dels avis sempre hi ha hagut un piano, una guitarra i un violí sense cordes. És evident, doncs, que m’hagués decidit pel piano ja que tocar una guitarra o un violí sense cordes, encara que pugui semblar estimulant, no té gaire sentit. També em podria haver decidit per les maraques o la flauta de bec, però no, jo volia ser pianista.
Als 10 anys, quan els meus pares van veure que realment la música era l’únic que despertava el meu interès, em van portar al Conservatori de Vila-seca. La Núria Ruera em va inculcar les bases pianístiques del Grau Elemental i, seguidament, vaig rebre la formació de Grau Mitjà en mans de Cecilio Tieles.
Actualment sóc alumna d’Antoni Besses a l’Escola Superior de Música de Catalunya, també coneguda com ESMUC. He treballat amb professors d’alt nivell com Vladik Bronewetzky, Jordi Camell, David Albet, Alan Branch, Quartet Ysaïe, Quartet Casals, d’entre altres. He estudiat improvisació amb Karst de Jong i Emilio Molina, teoria de la interpretació amb Luca Chiantore, anàlisi amb Gabriel Brncic i Manel Rodeiro.
Al marge de la formació clàssica i contemporània he treballat piano jazz amb Francesc Capella. He cursat assignatures vinculades a l’Etnomusicologia, amb professors com Jaume Ayats, Willem de Waal, Sílvia Martínez, Jordi Vivancos d’entre altres, i assignatures vinculades a la pegagogia i a la formació corporal, amb professors com Marisa Pérez, Lluïsa Abram, Raimon Àvila i Joan Palau.
El 1994 vaig obtenir Menció d’Honor al Premi Ciutat de Berga.
He participat diverses vegades al Curs Internacional de Música del Conservatori de Vila-Seca i realitzat cursos de relaxació pianística amb Carlos Cebro.
Des del curs 2003-2004 sóc docent de piano i de llenguatge musical a l’Escola de Música de l’Orfeó Canongí (EMOC). Imparteixo classes particulars d’harmonia al marge de les d’instrument i llenguatge musical.
La meva forma de treballar és oberta, no només basada en la música clàssica i en la lectura de la mateixa, si no que potencio la creativitat i improvisació de l’alumne.
Quan a la fi et trobes en els darrers cursos de l’ESMUC, ja comences a sentir parlar del projecte final. Es tracta, en el meu cas com a intèrpret, d’oferir un concert i complementar-lo amb una mena de treball de recerca.
El tema que he triat pel projecte final és interpretar la integral de les Cançons i Danses de Frederic Mompou. Triar Mompou com a tema únic del projecte final no semblaria despertar unes aspiracions tan grans com ho fan les Sonates de Beethoven, els Preludis de Chopin o un concert de Rachmaninov. Quan vaig començar a pensar sobre quin tema centrar el projecte final, volia fer-ho a partir de l’obra d’algun compositor espanyol –o d’alguns- i, a tot escurar, català. De seguida ho vaig tenir clar: Mompou. I què hi ha millor que les Cançons i Danses com a testimoni de part de la nostra cultura musical?
L’objectiu bàsic del treball és tocar les Cançons i Danses, és a dir, les dotze que es coneixen per a piano, i les tres que completen el cicle: una per a guitarra, una altra per a orgue –les dues transcrites per a piano- i una última gairebé inèdita. També vull fer una anàlisi comparativa de les diverses interpretacions que s’han fet sobre l’obra i, d’aquesta manera, justificar la meva interpretació. Però vull filar encara més prim i anar més enllà. Mompou, per arribar a harmonitzar les Cançons i Danses, va investigar sobre els orígens de les cançons populars. Pretenc fer aquesta mateixa recerca i trobar altres cançons i melodies populars que Mompou no va harmonitzar, i pretenc també harmonitzar-les segons l’herència de l’Impressionisme i l’estil jazzístic que el compositor català va utilitzar, segons he pogut descobrir a partir de les classes de piano jazz secundari. Per aquest motiu faré una anàlisi harmònica i formal de les peces, per a poder endinsar-me dins el llenguatge de Mompou i continuar, en certa manera, la seva tasca.
